Una xeringa mèdica és un dispositiu mèdic format per una xeringa, un pistó i una agulla. S'utilitza per a la injecció precisa de medicaments o per a l'extracció de fluids corporals i té un únic ús-, marques precises i un disseny asèptic.
Característiques bàsiques
Composició estructural
Xeringa: una estructura tubular transparent amb graduacions de volum clarament marcades (per exemple, 1 ml, 5 ml, 10 ml). Normalment està fet de polipropilè (PP) o vidre per a una fàcil observació de l'estat de la medicació.
Pistó: fet de cautxú o silicona, s'ajusta amb força a la paret interior de la xeringa i controla el flux de líquid empenyent o estirant.
Agulla: Fabricada en acer inoxidable, disponible en diferents mides (per exemple, 21G, 25G). El diàmetre i la longitud es seleccionen segons l'ús previst (injecció subcutània, intramuscular, intravenosa).
Característiques d'ús
Un sol -ús: les xeringues modernes estan dissenyades principalment per a un sol ús per prevenir-infeccions creuades i reduir el risc de malalties transmeses-la sang com ara el VIH i l'hepatitis B.
Embalatge asèptic: segellat i esterilitzat a la fàbrica. La integritat de l'envàs i la data de caducitat s'han de comprovar abans d'utilitzar.
Dosificació precisa: les bàscules són precises a la unitat més petita (per exemple, 0,1 ml o "unitats") d'insulina, garantint la seguretat de la medicació.
Classificació i Tipus
Per ús: dividit en xeringues d'un sol ús i xeringues reutilitzables (per exemple, xeringues de vidre).
Per funció: inclou xeringues normals, xeringues d'insulina, xeringues pre-omplertes i xeringues-sense agulles.
Per material: principalment plàstic (lleuger, de baix cost), vidre (alta precisió, resistent a la corrosió) i metall (durador, esterilitzable).
